Joncet és un llogaret de Serdinyà, que està més amunt a la vall. La seva història va lligada intermitentment a Serdinyà. Serdinyà tenia altres llogarets: Flassa, La Guardia, Marignans, Les Horts.

Joncet està afincat a la riva esquerra del riu Tet, enmig d'unes planures de terreny agrícola, però poc abans del segle XIV va passar a l'altra riva del riu i una mica més amunt. Es desconeix la raó, però es suposa que devia ser per evitar les freqüents crescudes del Tet, allunyant-se dels terrenys cultivables.

Els habitants de Joncet i els de Serdinyà tenien molt contacte entre ells i depenien del mateix senyor, el rei. Joncet era una possessió dels comptes de Cerdanya, passada el 11117 al rei d'Aragó, i no va canviar rés fins la revolució.

Sembla ser que la família Joncet va tenir certa glòria. Propietària de massos en Escaró, habria desaparegut al segle XII. Es tractava de la familia Mas de la que un cura anomenat François va ser el responsable d'Ayguatébia el 1654.

L'esglèsia de Joncet està dedicada a Sant Joan Baptiste i data del 1646. Va pertànyer a la familia Mas que l'avia fet construir, la casa dels quals estava molt propera. El 1860 va ser adquirida per Michel Clastres, cura de Codalet que la va restaurar.

El delme de Joncet pertanyia a la reina Escleramunda de Mallorca, que el va donar en testament el 1312 pel manteniment dels capellans de les esglèsies de les Clarises i de les Grans Agustines de Perpinyà. El 1757 va ser donada a Philippe de Copons de Réart, canònic d'Elne, i després de la seva mort al sutsdiaca Jean-Baptiste de Banyuls de Montferrer. Ell la va conservar fins el 1791, any en què la revolució va abolir la seva percepció.

El costum de Joncet feia que no es pagués el delme de les petites collites: pèsols, llenties, etc pel consum propi.

L'estació

L'estació de Joncet està situada al poble de Joncet le Sola a la comuna de Serdinyà.

Va ser posat en servei el 1910 per la Companyia dels ferrocarrils del Midi i del Canal Lateral de la Garona. En l'actualitat es un baixador, situat al punt kilomètric 6,229 i a una altura de 549 metres sobre el nivell del mar.

Va ser un important carregador de mineral dels ferrocarrils miners del massís del Canigó. Va arribar a tenir una distribució de 7 vies, de les quals 5 pertanyien als trens de minerals, amb carregadors a ambdós costats, i les dues centrals per l'encreuament de trens i per passatgers.

L'any 2009 es va renovar en el quadre d'un programa consagrat a la renovació de la línia en el seu centenari i de l'antic despatx de bitllets, tant exterior como interiorment.

Coordenades geogràfiques:

42º 33' 42" Nord, 2º 18' 40" Est

Plànol de l'estació:

Ubicació:

Ver mapa mé gran