L'accident de Paillat

Dissabte 30 d'octubre de 1909 es van fer essatjos del pont suspès de Cassagne (desprès dit Gisclard en honor al seu creador). Els essatjos havien estat tot un èxit. Però el reglament imposava un segon període d'essatjos, que van ser programat pel dia següent, diumenge 31 d'octubre.

Foto del fons de Jean Tosti: Inauguració del Pont Gisclard.A les 7,30 hores el tren d'essatjos va partir de Vilafranca de Conflent pilotat per l'enginyer de tracció Lhériaud. El convoy transportava també al comandant Gisclard, com també diversos enginyers de ferrocarrils. El tren estava composat per 4 vagons motors lastrats amb rails per augmentar el pes, i quatre plataformes que també portaven rails. El tren complet pesava 182 tones. En quant al pont suspès, va ser llastrat amb 35 tones de travesses de fusta. Desprès d'una sèrie d'essatjos, les proves de control donen que hi ha una estabilitat perfecta i es divideix el comboi. Una primera part es dirigeix cap a Montlluís. La segona part, composada per dos automotors i dues plataformes s'immobilitza al lloc. Es posen falques y els frens de servei, els enginyers de ponts i camins continuen durant una hora l'estudi del resultat dels controls.

Passa mitja hora de migdia i s'espera a tothom pel dinar a Fontpedrosa. Lhiéraud els aconsella donar-se presa y s'introdueix al tren prevenint a Calvo Watman que no retiri les falques fins que no escolti el xiulet del tren. Els viatgers tornen a pujar al tren, el que pot ser que va fer equivocar-se les ajudes "amb presa per anar a dinar" com diria en la seva crònica el periodista local. Passa que treuen les falques abans del xiulet determinant,

Foto del fons de Jean Tosti: Catàstrofe de Paillati el senyor Lhiéraud no es trobava al control. Les plataformes alliberades van empenyer els automotors que, encara que amb els frens tancats, llisquen sobre els rails. A més queia un plujim des de feia un moment que sembla engrassar les vies.

En l'interior del tren es queden estupefactes. Ningú comprèn el perquè de la posada en marxa del tren sense advertir-lo, i perquè el tren corria tran ràpid. El convi es va tornar boig. A cada corba, els viatgers es projectaven violentament contre les parets. Hi havia crits, s'escridassaven i algunes persones van començar a tornar-se histèriques. L'enginyer Leynekugel va sortir fora del cotxe i va aterrar sobre el talus de la via.

Els remols carregats de rails es desenganxen, només queden el dos automotors que segueixen la seva carrera infernal fins el moment en què el segón automotor s'encasta en el primer, el qual s'obre en dos. L'explosió i la caiguda dels automotors passa un kilòmetre més avall del pont Gisclard. El terrible accident va treure de casa seva al peó caminer de Paillat que serà un dels primers en arribar al lloc de la catàstrofe.

Fons de Jean Tosti: Accident de PaillatUna catàstrofe, en efecte, ja que del garbuix de fusta, xapa i rails torçats es van retirar sis morts: el comandant Gisclard, el conductor de ponts i camins Toulet, el montador Bezault, així com els senyors Borrallo, Clerc i Hubert. Van ser ferits greus els senyor Louis de Nöell, Lhériaud i Arnodin. Es van atendre per ferides lleus els senyors Triquera i Cieutat, tots els altres es van atendre lleugerament. En total 9 ferits.

El lendemà, 1er de novembre va ser veritablement el dia dels morts a l'estació de Vilafranca de Conflent, on els cossos de les vícitimes van ser transportats. L'estació es va transformar en capella ardent. Es va desplaçar un nombre incalculable de personalitats locals com el Prefecto Duponteil i el diputat Emmanuel Brousse. El president de la República va enviar un telegrama de condolència.

L'extraordinària empresa de desenclavament dels cantons alts mitjançant el ferrocarril es trobava de dol. Però l'accident, que Jules Escarguel explica al diari "L'Independent" com "la fatalitat i l'imprudència", no va deixar en res les qualitats de les obres del pont suspès del comandant Gisclard, i la línia de Cerdanya va gaudir ràpidament de l'èxit que merexia.


Les dues vistes de l'accident

Procedents de postals del fons de postals de Jean Tosti. Poseeix una interessant pàgina web amb postals antigues de tot tipus i informació del Rosselló.


 

Català