--> a Barcelona
					Puigcerdà
				62,561	Latour de Carol
					--> a Toulouse
				61,348	Béna-Feners
				59,132	pont sobre el Rehür
				59,639	túnel del Plà del Llaurà	381m
				58,711	Ur-Les Escaldes
				56,117	pont sobre el Segre	32 m
				55,689	La Guingueta d'Ix
				52,835	Oceja
				48,389	Santa Llocaia
				46,613	Er
				44,670	Sallagosa
				43,893	pont sobre el Segre	53 m
				42,463	Estavar (Bajanda)
				40,393	túnel de Saint Vincent	106 m
				38,680	galería del Col Rigat	121 m
				37,103	viaducte del Rec d'Eina	93 m
				36,904	galería de Vià	77 m
				34,925	Font Romeu-Odelló-Vià
					punt més alt de línia	1592 msnm
				30,214	Bolquera-Eina
				27,871	Montlluís-La Cabanassa
				26,593	Viaducte del Jardó	88 m
				26,028	túnel de Sant Pere dels Forcats	65 m
				25,379	túnel de Planès	338 m
				25,222	Planès
				24,422	Pont suspès Gisclard	253 m
				23,934	Barranc de la Cassanya	39 m
				23,751	túnel de Terra Blanca	160 m
				23,586	pont de Rafines	73 m
				23,076	túnel de Paillat	123 m
				22,727	Sautó
				22,680	viaducte de Sautó
				22,373	túnel del Coste Littge	56 m
				22,242	túnel de Nabella	63 m
				21,944	pont del Castanyal	28 m
				21,779	túnel del Castanyal	160 m
				21,011	túnel de l'Oratori	94 m
				20,590	túnel de la Devesa	293 m
				19,704	Fontpedrosa-Banys S. Tomàs
				19,355	túnel de Liou	119 m
				19,182	túnel de Moles	98 m
				18,515	túnel de Sant Román	204 m
				18,002	Viaducte Sejourné	237 m
				17,315	barranc de Ramonalls	60 m
				16,500	Viaducte de Toès	50 m
				16,273	Toès Carançà
				14,238	Viaducte	50 m
				13,860	Banys de Toès
				13,596	túnel de Sanç II	121 m
				13,314	túnel de Sanç I	56 m
				11,210	Viaducte	50 m
				11,781	túnel de Nyer	138 m
				11,721	viaducte de Nyer	53 m
				11,613	Nyer
				10,437	pont sobre el Tet	29 m
					Galeria anti-allaus	52 m
				9,720	Oleta-Canavelles
				8,835	Pont sobre el Tet	29 m
				6,229	Joncet
				5,665	Viaducte Vallmarçana	59 m
				4,990	Serdinyà
				3,715	Pont de Vall-Llobera	41 m
				0,581	Pont sobre el Tet	53 m
				0/513,1	Vilafranca Conflent - Vernet
					--> a Perpignan

En juliol de l'any 1910 s'obre el primer tram entre Vilafranca de Conflent i Mont-Louis. Contava amb una cinquentena de passatger en el viatge inaugural.

En juny de 1911 es va posar en marxa la secció entre Mont-Louis i La Guingueta d'Ix, que es va terminar aquella mateixa primavera.

Va ser necessari que terminés la guerra i esperar alguns anys més perquè el "canari" acabés el seu trajecte actual a Latour de Carol l'any 1926. D'aquesta manera el tren estava ben comunicat per ambdós costats amb la SNCF (ample UIC) i RENFE (ample ibèric) a Latour de Carol.

Això va fer sortir a la anomenada Catalunya Nord (Cerdanya, Capcir, Vallespir, Conflent, Fenollades i Roselló) del seu aïllament. Només el Roselló era terra de pas al costat del mar i ben comunicada, però en el moment en què es remunta el curs del riu Tet (amb orientació Oest-est), que amb els seus 120 km. de recorregut acava desembocant a la Mediterrània, el paisatge es torna ferèstec i complica molt la circulació de la gent.

Des de fa uns quants anys, els TER (Trans Express Régionaux) estàn sota el comandament de la regió. El tren groc, encara que tingui aquest traçat tan sinuós, pertany a aquest grup. S'assegura el seu manteniment per part de la regió Languedoc-Roussillon (a la que pertany la Catalunya Nord).

El moment fort del trajecte és el pas pels 234 metres del pont Gisclard, que va heredar el nom de l'enginyer que ho va idear, i que a més va perdre la vida en el primer accident, i mes greu, que va tenir aquest ferrocarril.

Té 22 estacions, una de les quals (Bolquère) és l'estació més alta de França, 65 passos a nivell (gairebé tots amb guarda i automatitzats), i diferents viaductes que estàn inscrits en l'inventari de monuments històrics, com el viaducte de Fontpedrosa, actualment de Séjourné honrando a su arquitecto, o el de Gisclard, que en contra de les suposicions de que els ponts suspesos són perillosos (en 1850 va haver un accident on van morir 255 soldats que van caure al buit per una ràfaga de vent) van provar una nova forma amb aquest mètode pel tren groc, i va sortir bé. El motiu és que entre els cables es van posar una sèrie de nusos que feien una espècie d'articulació, d'aquesta manera, encara que els vents fossin forts el pont no s'esfondraria mai. A aquest mètode li van dir "Evitar l'entrada en resonància".

Per últim no oblidem el típic sistema d'alimentació per carril lateral que té aquest tren. La línia està protegida per tanques i a més amb cartells que indiquen el perill d'apropar-se al tercer carril. L'alimentacio és de 850 volts, proporcionada per les centrals hidroelèctriques de la zona que van se concebudes pel ferrocarril, però també des d'un primer moment per l'ús públic.

Amb una sorprenent disposició en cadena, el 'Barrage des Bouillouses' (2011 m de altura) fa de pantà o barrera reguladora de l'aigua en la part més alta i les diferents centrals hidroelèctriques que es troben diseminades per tota la vall del Tet proporcionen l'alimentación per tothom.

Traçat

Estacions i Baixadors

Infraestructura

Alimentació elèctrica

Via

Horaris

Estadístiques

Dades esconòmiques

Organització

Bibliografia