Pont Gisclard

fotos: 

Català


El projecte va ser dirigit seguint un tipus de temps nou de pont pel comandant Gisclard, i l'obra va ser executada per la casa Amodin de Châteauneuf-sur-Loire (Loiret). Li anaven a posar pont de la Cassagne, però l'accident que va costar la vida al seu pare li van canviar el nom pel del Gisclard. Albert Gisclard va idear pocs ponts, l'antarior a aquest està sobre el riu Garona i se'l coneox com a  pont de Bourret, però el seu sistema ha servit per fabricar molts més.

El pont de Cassagne és l'únic pont suspès que es troba avui dia en funcionament a França.

Per les grans distàncies entre basaments es, en efecte, la millor cosa l'ús dùn pont suspès, ja que resulta més econòmic i en algunes ocasions és la única manera possible.

Puente Gisclardhttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Pont_gisclar_08..." style="margin-left: 8px; margin-right: 8px; float: left;" title="Pont Gisclard. Foto de Cyril Bras para la wiki francesa.">Però aquests ponts presentaven un gran inconvenient, amb la seva extrema deformación es pot produir un fenòmen de resonància de vibracions al pas de la càrrega, el que pot fer que es trenquin els cables de sustentació (això va passar en el pont d'Angers el 1850 al pas d'un batalló de l'exèrcit francès, fet que va tenir molta repercussió).

Aquest problema el va resoldre Gisclard, observant les pasarel·les colonials, el 1896 amb un entramat de suspensió que es pot considerar com un arc invertit de triple articulació. Aquest entramat es beneficia de dos propietat essencials, la primera que encara que es dilati o es contraigui, no perd la seva rigidesa, la segona la autoregulació lliure sota l'acció de càrregues que se l'imposin. L'entramat de Gisclard es composa de triangles que constitueixen un conjunt geomètric indeformable i que es pot dilatar.

Aquest procediment permet una exonomia de metall important, augmentada a més per l'utilització de cables de torsió alterna del sistema Arnodin, fent d'aquest pont un modell d'elegància i lleugeresa.

Però en aquest pont no s'ha exclòs la mamposteria, ja que comprèn dos pil·lars de 28 i 32 metres d'altura, amb una distància entre ells de 151 metres. Sobre aquests pil·lars s'han construït dos pil·lars metàl·lics de 30 metres d'altura; en la part superior d'aquestos pil·lars es troben les politges de dilatació. Van se adaptats als tirants i cables de suspensió que suporten el travesser metàl·lic central de 150 metres, com també els dos travessers de 35 metres que hi ha als laterals.

El tabler metàl·lic, continu en tota la extensió del pont passa per sota dels pil·lars metàl·lics, repenjant en el pil·lar costat Tour de Carol en un suport en tela d'acer de 10 mm sobre el qual pot deslliçar-se lliurement sota els efectes de la dilatació.

Els cables de retenció penetren en galeries descendents en les càmeres d'anclatge en els flancs de la muntanya (es pot accedir per gal·leries de visita). La llargada total sostinguda pels cables és de 222 metres perllongada pel constat sud mitjançant un pont metàl·lic de vigues rectes de 19 metres de llum. Els cables ténen un diàmetre de varia entre els 14 i 70 mm i el pes total és de 873 tonelades. Com passa en el pont Séjourné el tauler d'aquest pont també està en penden contínua de 60 mm per metre a uns 80 metres per sobre del nivell de l'aigua del riu.

Assenyalar que el preu de fabricació d'aquest pont ha estat de 4058 francs el metre lineal, el que fa un total de 1.120.521 francs d'aquella època.

El conjunt, vist des de l'exterior dona una impressió de lleugeresa extraordinària, i vist des de l'interior, es a dir, al pas del tren, dona sensación de robstesa i seguretat.

Malauradament dir que el seu creador, Albert Gisclard, nascut a Nîmes el 1844, va morir en un accident que es va produir quan es feien les proves de línia amb un tren que va perdre els frens i es va estabellar a les proximitats del pont el 10 d'octubre de 1909. Per això a l'alçada del pont, a la RN-116 hi ha una zona de visió del pont amb un monòlit honorant-lo.


Ubicació:

Ver mapa más grande