Béna-Feners
Enveig (Enveitg)
Es troben vestigis de civilització ja per l'any 6000 aC, i de l'any 4000 aC és el dolmen de Brangolí (situat en l'aldea del mateix nom), i posteriorment ya es van instal·lar els primers poblats. Però la història no ens mostre rés d'interessant fins el segle XII.
En aquesta època ja feia temps que la Cerdanya era cristiana i sembla que els carolingis es van instal·lar en aquells llocs a partir del segle XI, però no s'ha pogut trobar cap material arqueològic que provi aquesta afirmació. El poble apareix per primera vegada aparellat al Caballer Bernat, baró d'Enveig. El títol de baró es reservaba per les persones de certa entitat de caràcter regional (a la vall del Carol, per exemple). Se suposa que el poble tenia ja certa importància des de l'any 1266. Tenia un castell on residia el baró amb la seva família. Existeixen petits fragments del castell que han estat engolits pels edificis moderns.
La família Enveig va jugar un rol bastant important a la Cerdanya. Durant tota la Edat Mèdia Enveig va ser un senyoriu important que s'extenia poer tota la vall del riu Carol amb torres de vigilància com la de Latour de Carol, la torre de Puymorens, localitats jadesaparegudes fa anys en Dorres, i fins el llac Lanoux, ben la nord del pic Carlit, que era l'extrem del domini.
Bernard de Enveigt tindrà una descendència directa fins l'any 1555, any del casament de l'ultima heredera, Madeleine amb Francesc de Castell-Arnau que recuperarà amb això la baronia i les seves dependències, drets i delmes i la justícia derivada.
Entre les personalitats a remarcar hi es en l'any 1343 Gillaume de Enveig, que va participar en la conspiració que va voler deposar al rei d'Aragó, ordida pel rei de Mallorca, però que mai es va posar en pràctica. Guillaume va aprofitar el fet per treure profit amb l'obtenció d'una renda viatgera. A finals del segle XIV, Pere d'Enveig va veure confiscades les seves terres per no haver prestat homenatge al rei Joan II, però li van ser restituídes el 11 de novembre de 1395.
A finals del segle XV el rey Lluis XI va prendre el poder militar en tota la Cerdanya. Saturnin va reconèixe al rei de França com a nou senyor.
L'esglèsia original d'Enveig va desaparèixer i va ser reemplaçada per un nou edifici al segle XII, del qual es conserven parts de l'àbsid. La resta s'ha reconstruït completament durant el segles XVII al XIX. Conté un púlpit del segle XVI (clasificat monument històric), un retable del mestre Autel de 1760-69, un altre retable del rosari (1742), de la Passió (1765) de Sant Antoni de Pàdua i del Purgatori (XVIII).
Béna, Feners i Brangolí
Enveigt poseeix tres aldees habitades des d'antic: Béna, Feners i Brangolí.
Brangolí es cèlebre pel seu dolmen, però també és interessant la seva caiplla de Sant Fructuós. Conté un retable del mestre Autel del segle XVIII, un altre de la Verge (1850), un quadre del segle XVII, així com una creu processional del XVIII.
Avui dia en aquestes aldees s'ha repoblat lentament, apareixent el poble d'Enveig com una successió de barris diseminats i ensartats per la carretera nacional 20, que corre paral·lela al riu Carol.
Baixador de Béna-Feners
El baixador de Béna-Feners està situat a la comuna d'Enveig, en el departament dels Pirineus Orientals, en la regió del Llenguadoc-Rosselló.
Està situalt a 1.227 metres d'altura, i situat al punt kilomètric 61,348 de la línia de la Cerdaña, entre les estacions de Ur - Les Escaldes i de Latour de Carol - Enveig.
En l'actualitat és un punt de parada no vigilat PANG d'entrada lliure. L'edifici de l'estació s'ha habilitat com a vivenda particular.
Per Béna-Feners pasen només els trens TER que fan el recorregut complert fins Latour de Carol - Enveig.
Coordenades geogràfiques:
42º 27' 29" Nord, 1º 55' 00" Est
Ubicació:
