Toès i Entrevalls és un municipi del Conflent, departament dels Pirineus Orientals. Situat a la riva dreta del riu Têt, té una superfície de 2041 Ha. a una alçada de 810 metres sobre el nivell del mar (encara que la màxima del municipi és de 2606 i la mínima de 740 msnm.

Està comprès per tres nuclis de població: Toès, Estàndard i Toès Llar.

Història

Entre els segles VIII i IX es va propiciar la marxa cap Espanya desprès de la victòria dels Carolingis sobre els sarrains. Es va dividir la regió en territoris administrats pels senyors francs o pels abats.

Cap el 840 es va crear la Badia de Sant Andreu d'Eixalada, que va destruir el riu Tet i es va replegar d'alguns llocs cap a la Badia de Sant Miquel de Cuixà.

Al lloc, amb la Badia es van construir diversos nuclis poblacionals a la vall del riu Tet i al costat de la Via Confluentana, com Sant Romà, Toès, Tresballs i el mas d'Albaret. Un document del 952 ja testimonia que aquest llocs son possessió de la Badia de Sant Miquel de Cuixà.

Toès, situat molt a prop del riu Tet, originàriament s'anomenava Toui-Oedes, i la seva esglèsia estava dedicada a Sant Genís.

Tresvalls està situat més al sud i més alt a les Gorges del Carançà, on s'ajuntaven les tres valls. La seva esglèsia estava dedicada a Sant Andreu.

El mas d'Albaret va reagrupar diverses families al bosc de Campilles molt lluny de la vall del Carançà, i va quedar despoblat cap a l'any 1950.

Toès es desenvolupa durant el segle XII absorbint Sant Romà. Al segle XIV el rei de Mallorca té drets sobre el bosc de Toès, per la qual cosa engresca a particulars de Barcelona per fer funcionar un molí al bosc de Carançà. Al mateix segle, l'abat de Cuixà, Grimaud de Banyuls fa feudatari a Pons Descatllar d'una forja a Toès, amb tots els drets de fer carbó als boscos del territori. Al 1440 conjuntament amb el rei d'aragó (també senyor de Toès) es confirma la instal·lació d'una serreria de planxes. Toès és des de llavors una copropietat reial i de la Badia de Sant Miquel de Cuixà.

La forja de Toès va ser cedida a Bertran de Catlla, que la va revendre el 4 d'octubre del 1577 a Tomà de Banyuls. Aquesta forja va restar a la família Banyuls fins a la Revolució francesa. Aquesta familia ja era posseidora d'un mas a Tresvalls, el molí de Toès, prats i també un dret d'ús per explotació dels boscos de Toès.

Al segle XVI Toès es fusiona amb Tresvalls per donar Thuès-Tresballs que posteriorment es diria Thuès-entre-Valls.

Durant el segle XVIII l'aillament de Trevalls força els habitants a baixar a Toès per aproximar-se a les vies de circulació.

Amb la Revolució francesa tots els bens de la Badia de Sant Miquel de Cuixà van ser declarats Bens Nacionals.

A la parròquia de Toès també s'afagien els pobles de Llar i Toès de Llar. Aquest últim va ser suprimit i agregat a Toès-entre-Valls.

Estació de Toès Carançà

L'estació de Toès Carançà està ubicada a la línia de via mètrica del tren groc o línia de Cerdanya, a una altura de 789 metres sobre el nivell del mar i en el punt quilomètric 16,273 de la línia, entre les estacions de Banys de Toès i Fontpedrosa-Banys de Sant Tomàs.

Es un baixador del RER considerat com a punt de parada no vigilat (PANG) d'entrada lliure.

Està servit pels trens  TER Languedoc-Roussillon (Train Jaune) que efectuen el seu trajecte entre les estacions de Vilafranca de Conflent i Latour de Carol i els trens intermedis de Vilafranca a Font-Romeu.

Coordenades geogràfiques:

42° 31′ 25″ Nord 2° 13′ 39″ Est

Ubicació: