El nom de Fontpedrosa, Fontpédrouse en francès ve derivat de Font-Pedragouze, la font sota les roques.

Història

Situada en la vall del riu Tet a una bona altura, Fontpedrosa ha aprofitat els intercanvis entre la Cerdanya i el Rosselló, però també ha patit els inconvenients que son inevitables en aquesta situació.

Encara que no s'han trobat restas al municipi, el els voltants s'han trobat traces d'activitat humana tant a la Cerdanya com al Conflent. Es pot pensar que la regió va ser un dels terrenys de caça dels nostres ancestres, igual que a la regió d'Eina.

A l'Era Romana es van veure grans treballs de desenclavament. La Via Confluetana era una carretera que perllongava la Via Domitia (Beaucaire-le Perthus), i a la vegada es transforma en Via Ceretana quan arriba a la meseta cerdana. El poble neix d'una estació construida pels romans en aquesta via pel repòs dels viatgers, i està just abans de la següent estació, La Cabanasa.

Durant l'Edat Mitjana el poble es va fer notable amb el bescomptat de Conflent, creat per Carlomany a la vegada que d'altres comptats. En aquesta època es va construir un castell destinat a protegir els habitants de la vall, habitants que es van anar agrupant sobre les seves muralles per assegurar-se la protecció. Estem als segles IX i X.

Fins el segle XIII l'història de Fontpedrosa es obscura i sense novetats. Sembla ser que va pertànyer a una família laïca o una ordre religiosa.

En el segle XIII els reis de Mallorca dirigeixen l'Alt Conflent, Jaume I protegeix el seu territori creant una línia de torres de vigilància en la que Fonpedrosa es beneficiarà sense prendre part. L'alta torre es troba a Fedges, aquesta mateixa enllaçada amb La Llaguna, i la torre base era la d'Oleta. Enquadrat d'aquesta manera el poble era alertat a temps en cas d'atacs.

L'oposició de la coalició Castella-Aragó amb França va provocar nombroses guerres al Conflent. Fontpedrosa va tenir sort, ja que el poble està situat molt lluny de la vall per cinstituïr un assumpte seriós. Es va contentar en veure passar les armades sense sofrir les seves passes.

El segle XVII va ser igualment un període nefast pels habitants del Conflent, La guerra dels 30 anys entre Espanya i França va provocar el pas d'armades, que la van repassar el 1793 en ambdós sentits.

Mentrestant el tractat dels Pirineus va separa Catalunya en dos. El Conflent va devenir francès, i el rei va posar tasa als catalans del nord amb la gabelle (un impost sobre la sal). Desprès del Vallespir, el Conflent es va rebelar contra els gabelous, però aquesta història va terminar amb la sang de les revoltes. Fontpedrosa no va ser tocada per la repressió ulterior.

Tocant els edificis religiosos de Fontpedrosa, citem la capella de Sant Pol, citada per primera vegada el 1672 però destruida al segle XX per fer passar la carretera RN 116. Per reemplaçar-la es va construir un oratori a l'entrada del poble, al carrer de l'estació. Una segona capella es va construit en aquell moment, també dedicada a Sant Pol, però va ser transformada en una hosteria. Es la segona casa segons s'entra en el poble.

L'esglèsia actual del poble és recent, data del segle XIX. Va ser construida sobre les restes d'una esglèsia romana de la que s'han conservat les restes en el mur nord. El campanar data de 1855.

La comuna de Prats Balaguer Saint-Thomas va ser annexionada a la de Fontpedrosa el 1822.

La font de la que parla el seu nom, o millor dit, les seves fonts (ja que n'hi ha 6) van ser canalitzades des de sempre, però a l'època moderna es quan s'ha utilitzat les seves bonances.

Desprès de la construcció a principis de segle d'un edifici tancat, el 1993 s'han refet les instal·lacions termals. En l'actualitat hi ha tres piscines en què l'aigua prové de la muntanya. L'únic tactament que se li fa és una barreja amb aigua freda, tot això per conservar una termperatura de 36 graus. El 2001 es va posar al costat de les piscines un centre d'atenció.

L'estació

Està situada en el territori de la comuna de Fontpedrosa, Pirineus Orientals, Llenguadoc-Rosselló, a 1951 metres de altitud sobre el nivell del mar, i en el punt quilomètric 19,704 de la línia de Cerdanya.

Va ser posada en servei el 1910 per la Companyia dels ferrocarrils del MIDI i del canal lateral del Garona quan es va construir el primer tran de la línia entre Vilafranca a Montlluís. En l'actualitat és un baixador ferroviari (PANG) de sortida lliure, servit pel tren groc.

Coordenades geogràfiques:

42º 30' 50" Norte, 2º 11' 19" Este

Ubicació:

Veure mapa més gran