El 15 de març del 1870 ja s'havia obert un tram de via normal UIC entre Perpinyà i Boulenternère. La companyia de ferrocarril de Perpignan a Prades posa en servei el tram que va des de Perpinyà a Prada el 3 de gener de 1877.

Aquesta companyia va ser creada el 1867 per continuar el treball iniciat per Edmund Sharpe en 1863. Desprès d'haver construit i posat en servei una part de la línia la companyia PP es troba amb dificultats financieres que la fan desaparèixer el 1884, estant rescatats els seus actius per part de la Compagnie des chemins de fer du Midi et du Canal latéral à la Garonne.

Llavors es preveia fer la línia fins a Prada De Conflent i desprès cap a Oleta per la vall del Set camí de Vilafranca de Conflent. El 3 de febrer de 1881 es paga el rescat per par de la Companyia de ferrocarrils de MIDI i canvia la línia de vapor a elèctrica l'any 1913. Això és possible gràcies a la construcció d'una fàbrica d'electricitat a Fontpedrosa.

El propòsit d'unir Prada amb Oleta es presenta el 1879 al Consell dels Pirineus Orientals. La Assamblea no dona per bó aquest avant-projecte exigint una sèrie de requisits, ja que l'única raó de ser del tren era pel transport dels minerals extrets al massís del Canigó (Sahorre i Escaró). A pesar d'aquest entrebanc el ministeri d'obres públiques francès dona permis per fer la línia de Prada a Oleta, per un cost total de 737.200 francs.

L'any 1881 es presenta un altre treball per part del Conseiller Général de la Cerdagne, Jean Laffon que vol impulsar el ferrocarril fins la Cerdanya pel col de la Perxa arribant a La Guingueta d'Ix. Al juliol del mateix any el ministeri posa emplaçament a l'estació de Villefranche de Conflent a la riva esquerra (abans havien dit que la linia passaria per la riva dreta) i fer el traçat directe entre Prada i Oleta, però posant l'estació d'Oleta en un fons inferior al que té ara.

Com que l'estació d'Oleta quedaria més baixa del compte, deixa molt tocat el plà de portar el tren de via normal cap a la Cerdanya.

El tram de Prada a Oleta estava subdividit en tres trams, el primer de 5 km unia Prades amb Vilafranca de Conflent amb un perfil no molt complicat que va estar aprovat el 24 de desembre de 1882. El segon tram era de 6924 metres i anava de Vilafranca a l'entrada de l'estació de Serdinyà-Joncet i es van proseguir els estudis pel tercer tram entre Serdinyà-Joncet i Oleta que es van acabar.

Fins el 1886 només es va fer el primer tram i es va terminar amb les previsions complides. Des de llavors va sobrevenir un temps mort de 14 anys sense cap decissió definitiva pel que feia a la continuació amb via d'ample normal, ja que es pensava que no era una bona cosa, però no es va prendre cap decissió.

El 1891 l'enginyer Dumas diposita un estudi sobre el traçat d'un tren de via mètrica entre Oleta i La Guingueta d'Ix, amb una despesa 6 vegades menor que la de via normal (només 100.000 francs el quilòmetre). Això va ser un argument pels que volien una via estreta a la vall, per la qual cosa aquell mateix any es va tornar enrere la idea de continuar les obres de la via normal en favor de la via estreta, ja que els alcaldes dels pobles del camí així ho demanaven al Consell General. Llavors la via ampla ja es quedarà definitivament a Vilafranca de Conflent - Banys de Vernet. Però encara que es va parlar molt i amb intencions, no es va posar el marxa de seguida la via estreta.

El 2 de juny de 1895 es va posar en marxa el tram entre Prades i Vilafranca de Conflent i aquest mateix any apareix l'homme que donarà importància a la línia de la Cerdanya: Emmanuel Brousse, que va se elegit Conseller general del territori de la Cerdanya.

Durant tot aquest temps es feien les més grans elucubracions, tramvia de Oleta a La Guingueta d'Ix que tindria els rails a la RN 116, per tant viatjant al costat dels automòbils, o un complicadissim projecte de trams inclinats que aprotitaven l'aigua del canal de Canveilles. Finalment, encara que s'havia ja parlat de tren de via estreta, es torna inversemblantment a parlar de la continuació de la línea en via normal, i el 30 de desembre de 1899 s'adjudiquen els treballs d'explanació de via i obres.

L'obra no es va fer mai per estimar el cost massa elevat.

La via estreta