Transpirinenc oriental (costat francès)

Des de Toulouse a Poix els treballs van avançar molt ràpidament, i la linia es va inaugurar el 19 d'octubre del 1861 entre Toulouse i Pamiers. Un any desprès (el 7 d'abril de 1862) ja va arribar a Foix. Però a partir de Foix el relleu es fa més escarpat i necessita molts ponts i túnels, i això va frenar considerablement l'avenç de les obres. La Companyia del MIDI segueix amb els treballs a contracor. L'Estat va prendre l'iniciativa per fer l'explanació de via, però faran falta 15 anys més per arribar a Tarascon (tram inaugurat el 20 d'agost de 1877). Es necessitaràn encara 15 anys per arribar a Acs (tram que es va inaugurar el 22 d'abril de 1888).

Els treballs van estar parats durant un període de 10 anys. El 1904 Espanya i França van signar un acord per facilitar el trànsit entre les dos paissos i es rellança la perllongació de la línia fins a la Cerdanya a Puigcerdà. El 1907 es declara aquest tram d'utilitat pública i es convé que ha d'ésser eletrificat. S'haurà d'esperar a 1929 per que el tren arribi a Latour i s'acabi aquest tram.

Van ser necessàries grans obres, com els viaductes, un túnel helicoïdal (de Saillent) de 1800 metres i un altre túnel de 5 quilòmetres per franquejar el Puymorens. Les rampes arribes a 41 milèsimes, ja que en els 27 quilòmetres que separen Acs de Puymorens la línia passa de 700 a 1560 metres d'altitud.

Finalment en 1930 es va electrificar la totalitat de la línia del transpirinenc francès.

Les dues imatges dels transpirinenc oriental les he pres de la web routes.wikia.com

Transpirinenc oriental (costat espanyol)

El transpirinenc oriental espanyol comença en Ripoll. El motiu és el que ja existia una línia que des de les mines de Toralles transportava carbó cap a Barcelona. Una línia no electrificada amb tracció a vapor que va ser posada en servei el 1880 fins a Sant Joan de les Abadesses.

Quan els governs francès i espnayol convenen enllaçar ambdúes línies, es fa el plantejament de fer un ramal que enllaci Ripoll i Latour de Carol. una línia de nova creació que tindrà que canviar les condicions de treball pels mateixos motius que al costat francès, les pendents del Pirineu son molt grans per una línia de l'època.

Per això la primera premisa era que per salvar les dures pendents la línia hauria de ser electrificada, i per aquest motiu es va produir un anacronisme de veure la línia principal amb tracció vapor i el ramal amb tracció elèctrica.

En 1919, es va posar en servei la línia entre Ripoll i Ribas de Freser.

En 1922 la línia arriba a Puigcerdà però abans ha de passar el perfil més dur de la línia que es troba a les rodalies de Planoles, i com a la vertent francesa s'ha de fer un túnel helicoïdal (del cargol) i un llarg túnel de 2300 metres de llargada a Toses.

En Puigcerdà el transpirinenc espanyol espera pacientment l'arribada del seu homònim francès en 1929, moment en que s'intercanvien les vies a ambdós costats de la frontera. D'aquesta manera el tren francès amb via normal UIC arriba fins a Puigcerdà i el tren espanyol, de via d'ample ibèric arriba fins Latour de Carol.

El pendent de la línia des de Barcelona a Ripoll és de 22 milèsimes. En el transpirinenc s'arriba a les 45 milèsimes.

L'electrificació de les línias ha estat tradicionalment de 1500 volts per a la línia francesa i de 3000 volts per a la línia espanyola.

Per a més información enllaçar amb la línia del Transpirinenc oriental.