La resclosa de la Bollosa

En una zona plena de llacs naturals per sobre dels 2000 metres hi havia la possibilitat de realitzar una simple resclosa (barrage), un gran llac artificial del qual proveir d'aigua les centrals hidroelèctriques que necessitaria el tren groc.

Però anem per parts, l'alimentació de corrent del tren groc estava prevista amb vàries sotscentrals i una central hidroelèctrica que es va pensar construir a Sautò (posteriorment va passar a Fonpedrosa), però el fet que el riu Tet era molt irregular en el seu cabdal va propiciar que els enginyers pensessin quelcom de diferent. L'assumpte de posar la central en el centre de la línia era indefugible per d'aquesta manera poder donar corrent a les sotscentrals a una distància prudencial, però l'aprovisionament d'aigua per la central s'hauria de fer llera amunt del Tet, i es va triar una zona de una gran proliferació d'estanys, una zona relativament planera en la que els cursos de diversos rius es recargolaven (Tet, Aude i Angostrina).

Estany de les BollosesNomés posant una barrera artificial devant d'un llac natural aquest creixeria fins les 148 Ha i donaria aquella estabilitat que faltava aigües avall del Tet. D'aquesta manera hi hauria un lloc on aprovisionar-se d'aigua. El problema era que es trobava a 12 quilòmetres més amunt de la central.

Tot i així l'idea era construir un gran reservori en la part superior del riu Tet i fer l'aprovisionament mitjançant canalitzacions forçades a les centrals que es succeirien a la llera del riu Tet.

L'obra es va posar en marxa entre 1905 i 1908 pel constructor M. Roche. Té una llargària de 384,40 metres i una altura inicial de 15,50 metres, que va ser sobreelevada l'any 1942 fins els 17,50 metres, portant la superfície del llac a crèixer fins les 160 Ha.

La companyia fundacional de l'obra era la mateixa companyia del ferrocarril del MIDI, però el 1923 es va crear la Société Hydroélectrique du Midi que va conjuntar 56 centrals hicroelèctriques en els Pirineus i el Massís Central. La SHEM es proveidora habitual del conrrent de tracció dels trens de la SNCF.

Durant 7 anys, de 1903 a 1910, es veuran fins a 5000 empleat en els diversos talls d'obra del tren i del sistema d'alimentació de les Bolloses. Aquesta gran quantitat de mà d'obra es va pretendre trobar-la en treballadors locals i, en veure que era insuficient, es van contractar també als anomenats "chemineaux", temporers que van arribar dels llocs més llunyans però que eren també especialistes albanyils, canters, portadors, excavadors, etc. Alguns d'aquests empleats van portar les seves famílies i ja es van quedar al lloc, per aquell motiu poden trobar cognoms espanyols entre els habitants del Capcir, Vallespir, Cerdanya i Conflent.

perfil de la presa de les Bolloses

Construcció de la resclosa

El tipus de construcció de la resclosa és un mur d'obra doble, amb un emmascarat interior (també anomenat Lévy) que permet evitar el contacte amb la pressió de l'aigua del llac, però no les aigües de filtracions (que no porten cap pressió), que son evacuades per una conducció a la base. Aquesta màscara s'extèn en els llocs on el mur és superior als 4,5 metres (una llargada de 252 metres).

Una torre semicircular de 2,5 metres de radi, que fa cos amb la presa serveix de suport a la màscara i la part en dues meitats desiguals: 76 metres la riba dreta i 176 la riba esquerra. Finalment, a la part superior, una llosa de formigó armat tapa el conjunt solidària i reposa sobre la màscara. Aquesta plataforma serveix de camí i està flanquejada d'un parapet.

L'extremitat de la riba esquerra presenta una convexitat girada cap amunt. La llargada de la cresta és de 5 metres. L'evacuació del canal de desguàs es fa per un abocador de 65 metres de llargada.

El preu que va tenir al seu temps va ser de 2.267.000 francs.

Usos:

En l'actualitat la SHEM (Société Hydro-Electrique du Midi) opera de la mateixa manera que fa un segle la presa de les Bolloses, augmentant la producció amb 9 centrals de 50 MW que s'estèn a 60 quilòmetres en 12 comunes.

Un dels usos poc coneguts de la presa de les Bolloses és la de servir d'abastiment d'aigua pels regadius del Rosselló en temps de sequera, ja que proveeix d'aigua el llac de Vinça que abasteix habitualment els canals de rec (un exemple va ser l'octubre de 2009 en que es van haver de desembassar uns 300.000 metres cúbics d'aigua). Es realitza habitualment del 15 de juliol al 15 de setembre quan el Ministeri d'Agricultura i Boscos (DDAF) el sol·licita.

També serveix d'abastiment d'aigua potable a la comuna de Font-Romeu i a la Cerdanya.

En els períodes de fort sequera serveix per aprovisionar els canals de Canavelles i de Bolquera.

Durant els últims anys s'han realitzat les obres necessàries per aprovisionar en hivern els canals de neu artificial de les estacions d'esquí de Pyrénées 2000.

Actualment és una important reserva ecològica ja que en el llac es poden trobar moltes truites comuns i arc-iris i és un paradís pels pescadors.

Inclosa en el Parc Natural dels Pirineus Orientals, a partir del llac es poden trobar tot tipus de flora i fauna protegida, especialmente amfibis per ésser un espai amb pol·lució nul·la. Es per això que el consell Général des de l'any 2000 evita que la peregrinació massiva dels urbanites malmeti l'entorn, prohibint l'entrada de vehicles durant l'estiu a partir del Plà dels Avellans.

S'ha convertit en un lloc privilegiat des d'on es poden realitzar excursions per visitar els estanys de l'entorn (Carlit, Pradella, Esquitx, Aude) i un lloc de peregrinació per especialistes botànics, espeleòlegs i alpinistes. L'única petició que se'ls fa és que no deixin els camins marcats per tal de protegir millos el medi ambient.

 

 

 

Vista en plà de les voltes
Começament dels treballs
Terminació dels treballs
Talladores de piedra en el Dique de les Bolloses

Construcció de la presa de les Bolloses


Ubicació:


Veure mapa més gran


Info:

Més informació sobre la resclosa donada per la SHEM

Més informació sobre rescloses franceses a Centraliens

Vista del Llac de les Bolloses mitjançant Webcam, visita i-cerdanya

Dades d'interès general sobre els llocs a Pyrénées Cerdagne


Notes:

Les fotos de postals antigues son del fons de Jean Tosti i del fons de Pierres Info


 

Català