Er
Etimologia
El primer esment del poble va ser amb la forma Ezerre, que es va transformar en Ezer, Eder, Aher o Herr durant el segle XI, després Edzer i Ederr en el XII, finalment Er, Err o Hezerr al segle XIII.
En l'actualitat és Er en català i Err oficialment en francès, aquesta ortografia es va fixar al segle XIX com oficialment en tots els pobles francesos.
Historia
Com un gran nombre de pobles cerdanos, Err té un orígen neolític. Al segle V aC es van establir els Keretanis, poble de paisans guerrers que s'enfrentaven als íbers de la plana. La particularitat d'Err és que les restes d'aquesta època es troben en el cor del poble.
Cap al 183 aC els romans van colonitzar la Cerdanya. Fent front als invasors els íbers es van desplaçar a la Cerdanya temptant la conquesta de nous territoris. L'experiència en matèria militar dels Keretanis els van permetre contenir durant un temps l'atac, però la Cerdanya va ser envaïda alhora pels íbers. Així de l'any 183 aC es daten els primers vestigis ibèrics d'Err.
Err sempre ha estat un poble petit, una parròquia marcava el lloc, però no va anar mai elevat al rang de senyoriu, contràriament a l'exemple d'Enveitg. Es tracta de l'església de Sant Genís, la que s'indica en l'acte de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell en l'any 839.
En l'any 930 es va consagrar una segona església a la Mare de Déu d'Er pel bisbe de la Seu Radulf. Així aquest petit poble tenia dues esglésies, encara que aquest fenomen no sigui aïllat, com en Font Romeu. L'església de la Mare de Déu d'Er té una interessant Verge romànica del segle XII en fusta policromada, mentre que l'església de Sant Genís té dos retaules (el del Rosari i el de "les ànimes del purgatori")
Durant l'Edat Mitjana, els habitants d'Err es van especialitzar en albanyileria. El cens de 1359 de la corona d'Aragó va comptar 6 llars en Her. Encara que es té constància que el poble va créixer ràpidament en anys successius, i pogués ser per culpa d'aquesta especialització.
Bastant més tard, en 1816 es va descobrir a Er un jaciment de coure. Durant aquest descobriment es va suscitar l'esperança d'insutrialització de la regió, però es va abandonar l'idea ja que el mineral era de molt baixa qualitat. A partir de llavors va ser el sector tèxtil el que va tenir preponderància a Er des de 1850 a 1950. Aquesta activitat va repoblar la localitat, però en el moment en que va baixar la població va despuntar el sector turístic.
Només donar un apunt: l'aigua potable va arribar al poble molt tard, el 1917. Fins llavors s'havia d'anar per aigua als abeuradors del poble, això explica la gran quantitat d'ells que encara hi queden.
Estació d'Er
L'estació d'Er es un baixador ferroviari de la línia de Cerdanya (via mètrica), situat en el territori de la comuna d'Er, en el departament dels Pirineus Orientals, regió de Llenguadoc-Rosselló.
Aques baixador de la RFF, està servit per trens TER de la regió (tren groc) i està situat a 1.335 metres d'altura sobre el nivell del mar i en el punt kilomètric 46,613 de la línia, entre les estacions de Sallagosa i de Santa Llocaia.
El baixador és un punt de parada no vigilat (PANG) d'entrada lliure.
Coordenades geogràfiques:
42º 26' 34" Nord, 2º 01' 44" Est
