Estavar
Estavar no té vestigis de colonització antiga, inclús ni dels romans, que van arribar a la planura cerdana l'any 121aC, però tampo dels visigots (408) o dels sarraïns, que també hi van arribar.
El primer vestigi del poble es troba a l'època carolingia, en el moment de la construcció de les esglèsies, durant els segles X, XI i XII. Pel que fa a Estavar, no se sap quan es va construir la seva esglèsia, però si que la parroquia va ser mencionada el segle IX en un acta de consagració de l'esglèsia per part del bisbe de la Seu d'Urgell. Aquesta esglèsia serà, com d'altres del Rosselló, reformada durant el segle XII. L'edifici que permaneix en l'actualitat data d'aquell segle. Es del tipus romànic i posseeix encara interessant restes de pintures sobre l'ascenció en l'àbsid.
Comprobat documentalment sembla que el llogaret (vila o vilulla, en funció del seu tamany) era una possessió del vescomptat de Castellbo en la Alta Edad Mitjana.
Al principi del segle XIII Estavar va pssar sota la protecció de Bernat de So (que coneixem per la torre de Llívia), un escuder del Pais de Sault, en Aude. Aquest home es va posar de part del papa organitzant una armada que va lluitar del costat de Simó de Montfort contra el rei d'Aragó Pere II. De cop, el segòn es va venjar i va confiscar les seves terres (Evol, Estavar, el Donnezan i el Capcir) i els va donar al seu aliat Raimon Roger I de Foix.
Con la caída de los cátaros en 1213 sus tierras le fueron devueltas por la influencia de los vencedores. Es por eso que Èvol cambió dos veces de mano tan rápidamente.
L'any 1324 el compte de Foix Gaston II ret homenatge al rei de Mallorca Sanç I pel seu castell de So i les viles d'Estavar, Èvol i Bajande. De fet el castell de So i les seves dependències eren la possessió de Bernat de So, ja que el seu fill Joan acavarà sent el vescompte d'Èvol. Era vasall de Gastón de Foix, ell mateix vasall del rei, d'aqui l'acte d'homenatge de 1324.
Estavar i Bajande les perdrà Joan de So el 1344, en la presa de Mallorca per part de Pere IV d'Aragón. Aquell, volent castigar els seus antics enemics, torna les terres directament a Gaston de Foix. Però el 1349 Joan va ser restituït en les seves funcions gràcies al recozament del mateix compte de Foix.
El 1822 la comuna de Bajande es va annexionar a Estavar.
L'estació d'Estavar
L'estació d'Estavar és un baixador de la línea de Cerdanya (via mètrica), situat en el territori de la comuna de Sallgosa, pròxima a Estavar, en el departament dels Pirineus Orientals, regió de Llenguadoc-Rosselló.
Aquest baixador ferroviari de la RFF, servit pels TER del Llenguadoc-Rosselló (tren groc) es troba a 1.327 metres d'altura sobre el nivell del mar, i situat en el punt kilomètric 42,463 de la línia, entre les estacions de Font-Romeu-Odelló-Vià i la de Sallagosa.
Coordenades geogràfiques:
42º 27' 48" Nord, 2º 01' 05" Est
Ubicació
