La Guingueta d'Ix
Bourg Madame és el nom francès, però en català és La Guigueta d'Ix, tradicionalment Les Guinguetes.
Història:
Inicialment Les Guinguetes d'Ix eren uns barris del municipi d'Ix (Hix en francès) situades a l'altre costat de la frontera però acostades a Puigcerdà a la nova frontera que es va produir desprès del tractat dels Pirineus.
Gran part dels habitants d'Ix es van anar traslladant a aquests barris degut al gran comerç transfronterer i al contraban, fent grans els barris, que van sobrepassar el tamany del poble original.
Del poble d'Ix (Hix) es té constància des de l'any 1000 per ésser un gran eprcat a la Cerdanya, on els comptes de Cerdanya, i posteriorment els reis de Catalunya i Aragó van tenir residència d'estiu. Però, veient que el castell d'Ix estava mal protegit, en 1177 el rei Alfons decideix transferir la capitalitat a Puigcerdà, que a partir de llavors va passar a ésser la vila més important de la Cerdanya.
Malgrat ésser menys important, va continuar sotmès a la jurisdicció reial però va declinar poc a poc la seva importància. Amb l'annexió del Rosselló per part de França en el tractat dels Pirineus, el poble va ser la frontera amb Espanya, desenvolupant-se el lloc fronterer en el pont sobre el riu Reür.
En 1693, Andreu Giraut crea una posada que amb el temps va guanyar notorietat i va acabar dient-se "la Guingueta". Desprès es va instal·lar una posada municipal al costat una de l'altre i d'aquesta manera van passar a dir-se les "Guinguetes".
En 1815 Napoleó I va exiliar a Barcelona al duc d'Angulema, Lluís Antoni de Borbó i Saboia. Desprès de la desfeta de Napoleó a Waterloo, es va a instal·lar a Puigcerdà, i els principals de La Guingueta d'Ix es van preparar per rebre un Borbó destacat. Com a recompensa, al primer poble francès que va trepitjar li va donar la capitalitat d'Ix. Els llogarrencs li van oferir anomenar el poble Bourg-Angoulême, perè el duc va preferir homenatjar la seva esposa i anomenar-lo Bourg-Madame (el títol que corresponia a la seva esposa er el de Madame Royale, per ésser la primogènita de Lluis XVI i Maria Antonieta).
L'actual terme municipal de Bourg-Madame, a més d'Ix, inclou els nuclis de Càldegues i Oncés que formen part del mateix des del 1973.
Ala República espanyola es va fer cèlebre una cançò anomenada 'La canción de Bourg Madame', un cant contra el feixisme de Franco i una oda a l'exili. Per aquest pas fronterer van arribar en la cruesa de l'hivern del 39 part dels exiliats de la República a França, desbordant totes pes perspectives del govern francès, que va fer uns camps de refugiats a Arles-sur-Tech i Prats de Molló.
Geografia:
Situat a l'Alta Cerdanya (la Cerdanya francesa), en la confluència del Segre amb el seu afluent l'Angoustrine i travessat per la carretera nacional C-20, aquesta comunitat té 785 hectàrees, també està travessada pel riu Reür que serveix de frontera amb Puigcerdà.
Té una frontera atípica, ja que al sudoest es situa la baixa Cerdanya (la Cerdanya española) i just a l'altre costat l'enclavament de Llívia, un terme municipal espanyol que encara manté una carretera que comunica directament Puigcerdà amb Llívia per sobre del terme de La Guingueta d'IX. El seu terme limita també amb Ur, Palau de Cerdanya, Oceja, Nahuja i Santa Llocaia.
El riu Segre fa de límit natural durant gran part de la frontera espanyola a la Cerdanya, sent el 70% dels límits de Bourg-Madame transfronterers. De fet pràcticament està agermanada amb Puigcerdà, amb la que se sap el límit entre ambdúes degut a la ja abandonada duana, que encara perdura entre el riu i la primera plaça de Puigcerdà.
Estació:
L'estació de Bourg Madame està situada al kilòmetre 55,69 de la línia i a una altitud de 1144 metres. Durant els primers anys va ser l'estació terminal del tren groc, ja que la secció des de Montlluís a La Guingueta d'Ix va entrar en explotació comercial el 28 de juny de 1911. Per aquest motiu té una de les set sots-estacions de la línia en la que les centrals de la vall del Tet proveeixen de corrent a 20.000 volts que desprès son transformats a 850 volts per a la tracció.
Paralel·lament a la realització de la línia de la Cerdanya s'estava treballant en el Transpirenaic oriental. A la vessant espanyola, acabada el 1922 amb l'arribada a Puigcerdà, i la francesa amb el túnel de Puymorens acabat el 1918 i el total de la línia en 1925, conflueixen en l'estació internacional de Latour de Carol - Enveig com a Puigcerdà.
Amb la finalitat de donar sortida al tren groc i que tingués una bona comunicació, s'amplia la línia cap a Latour de Carol en 1927. Per això té que donar una bona volta vorejant l'enclavament espanyol de Llívia, finalitzant en el punt quilomètric 62,8, al costat de les vies d'ample ibèric i ample normal UIC de Latour de Carol.
En l'actualitat l'estació de La Guingueta d'Ix roman com a tal, i la parada és obligada per a tots els trens. Té 3 vies, la general i la desviada a ambdós costats de l'andana central són les que utilitzen els trens pel trànsit de passatgers, la més propera a l'estació s'utilitza per altres coses. Les agulles de sortida son talonables, d'aquesta manera els trens que circulen amb destinació a Latour de Carol utilitzen la via 1 metre els que circulen cap a Vilafranca ho fan per la via 2.
Coordenades geogràfiques:
42º 25' 57" Nord, 1º 56' 55" Est
Esquema de vies:
Ubicació: