Història

Els primers indicis coneguts de la població de la Cerdanya corresponen a l'època eneolítica i l'Edat del Bronze, a travers dels monument megalítics de Prullans i Talltendre, i coves com la de Bor, que va continuar habitada fins d'edat del Ferro. Els historiadors llatins citen en l'època de la conquesta romana el poble dels ceretans, i posen com a centre de romanització més important  Iulia Libica (Llívia).

Ocupada un temps pels musulmans, la Cerdanya i Llívia van ser l'escenari l'any 731 de la rebelió de Manussa, visir de la Narbonense contra Abd al-Rahman I, que en una acció devastadora va reconquerir l'enclau l'any 793.

Es va organitzar com a Comptat a finals del segle VIII i va aconseguir la màxima expansió demogràfica entre els segles X i XIII. Pe aquest motiu es van arribar a construir tantes esglèsies romàniques. Van crèixer els nuclis de població en més de 50 en cinq segles, sent el centre econòmic i administratiu Puigcerdà.

El poble de Latour de Carol es construeix sobre la antiga aldea d'Iravals. El burgo es desenvoluparà en el segle XIII, en aquela època estava cobert per una torre de vigilància que controlava la vall del riu Querol, i formava la tercera defensa de la vall. Aquesta torre era una possessió del Baró d¡Enveig com també ho era de la totalitat de la vall fins a Lanoux. La família convervarà la Tor de Querol fins l'any 1555 en que la hereva Madeleine va casar amb François de Castell-Arnau que va rebre en dot totes les possessions de la família.

En el tractat dels Pirineus, la monarquia francesa es va annexionar part de la Catalunya Nord, establint els límits en 1660 a Ceret. En la partició es va acordar que la vall del riu Querol, amb la torre Cerdana i el terrotori que comunicava aquesta vall amb el Capcir i el Conflent (33 pobles) passaria a ésser de soberania francesa. Llívia al final va quedar exclosa i va quedar com a un enclavament expanyol vorejat per territori francès. D'aquesta manera la Cerdanya va ser partida en dues parts, encara que els seus habitant no ho sentin. El centre neuràlgic segueix sent Puigcerdà al costat sud de la frontera, passant a ser Sallagosa la capital de la Cerdanya nord, passant a ésser una vegueria del Rosselló.

A partir de llavors comença una època d'assentament nacional que arriba a la seva màxima expressió el 1771, quan François Garreta, nascut en Latour de Carol y veï de Santa Llocaia, va ser "reintegrat" mitjançant una ordenança reial. Per haver exercit funcinos públiques en territori espanyol va perdre la qualitat del dret francès. Tot aquest sentiment identitari s'allargaria un segle més amb peticions d'empara de les poblaciones de l'alta Cerdanya.

Durant gran part del segle XIX es van mantenir (a vegades artificialment) conflictes entre els habitants d'ambdós costats de la forntera, Guil i Querol, Puigcerdà i Enveig, etc, que no arrivaban a malbaratar la convivència pacífica (tolerància).

En 199,1 mitjançant el tractat de Schengen se va desdibuixar la frontera entre les nacions de tal manera que els habitants d'ambdós costats de la Cerdanya parlen de la divissió administrativa com "la ratlla".

Geografia

Situada en l'Alta Cerdanya, en l'antic territori del Rosselló, a 1250 metres d'altitud mínima i 2080 de màxima (1600 m d'altitud media), la travessa el riu Carol, afluent del Segre i colinda amb Espanya. Es troba entre les comunes de Bourg Madame i Col Puymorents. Les aigües fredes del riu Carol procedeixen de la part alta del Massís del Carlit i del Pas de la Casa. La seva superfície és de 12,63 km² i té 416 habitants, el que li fa tenir una densitat de població de 32 habitants per km².

A causa de la altura de la zona i la protecció dels massíssos que la vorejan el clima és fred i amb certa tendència a la continentalitat. i les pluges ben escasses. La vegetació es montañosa continental, amb predomini a mesura que s'apuja del pi roig, pi negre y prat alpí.

L'estació internacional

L'estació de Latour de Carol - Enveig està situada en el punt kilomètric 62,6 de la línia de línea mètrica del tren groc o "canari" amb alimentació per tercer carril a 850 volts (línia 669 000 del Réseau National Férroviaire). Està situada en el punt kilomètric 163,4 de la línia d'ample UIC de Portet-Saint-Simon (Toulouse) a Puigcerdà amb alimentació per catenària de 1500 V (línia 672 000 del Réseau National Férroviaire). També està situada en el punt kilomètric 52,3 de la línia d'ample ibèric del Transpirenaic de Ripoll a Latour de Carol i alimentació a 3000 volts (línia R3 de las Rodalies de Catalunya). es troba a  1232 metres d'altitud, en el municipi de Enveig. L'edifici de l'estació es troba a la dreta segons el sentit Puigcerdà-Andorra. La llarga andana principal al costat de l'estació tenia en principi una configuració molt poc usual, ja que les vies UIC e ibèrica es creuaven justament al davant de l'estació de manera que els trens d'ambdós amples s'estacionaven sempre a l'andana principal. En l'actualita la via espanyola es va retallar i ha quedat a davant de l'antiga duana acavant en una topera.

El tren groc té la topera al costat de l'andana principal en la seva pròpia estació contra el mur meridional de l'estació principal protegit per tanques i andanes.

Coordenades geogràfiques:

42º 27' 33" Nord, 1º 54' 16" Est

Nota: Com no he tingut sort a l'hora de fotografiar trens espanyols o el "canari" poso dues fotos de domini públic:

Aquesta primera foto la va realitzar Florian Pépelin i la va incloure a Wikimedia Commons.

Aquesta segona foto la va realitzar Bertrand Bouret i la va incloure a Wikimedia Commons.